Restauració vidrieres
Les intervencions en vidrieres històriques es contemplen sempre com un procés complex en què conflueixen diferents disciplines i es regeix pels criteris de restauració aplicats en altres camps artístics. Les decisions preses han de ser sotmeses a un rigorós anàlisi per un equip qualificat.
La restauració de la claraboia del Palau de Justícia és un dels nostres treballs de restauració més rellevants.
J.M.Bonet assisteix i participa als congressos de conservació i restauració de vitralls més rellevants.
Obres
Restauració de un vitrall de Frederic Vidal Puig propietat d’un col·leccionista privat. Els vitralls elaborats amb aquesta tècnica només es van realitzar a principis de segle per la casa Vidal de mobles i per la “Cloisonné Glass Co.” de Londres.
Les obres que es conserven construïdes amb aquest mètode són poques i fràgils degut a la feblesa dels materials amb que son construïdes. Les intervencions sobre aquests vitralls són processos lents i complexos.
L’artista Darius Vilas projectà aquest vitrall l’any 1930 que varen ser construïts per J.M. Bonet. L’autor del projecte te una remarcable carrera com a pintor muralista molt influenciada per el cercle artístic de Sant Lluc. Els vitralls són una de les poques peces noucentistes conservades en vitrall, que fuig de la influència del modernisme i del neogòtic.
Els vitralls són treballats amb molt poques peces pintades amb grisalla i una fragmentació notable dels vidres.
La claraboia del Palau de Justícia de Barcelona, en l’edifici projectat per Enric Sagnier i Domenech Estapà, és probablement la més gran de la ciutat. Originalment construïda per Granell el 1908 amb motius ornamental que es reprodueixen en d’altres parts de l’edifici hi apareixen els escuts de les províncies de Catalunya. El vitrall és construït amb vidres gravats i groc de plata.
Els vitralls de la parròquia de Mare de Déu del Carme de Montornés del Vallés varen quedar pràcticament destruïts en el incendi del temple. Els deterioraments causats foren extensos i en gran part irreversibles. La reintegració i reproducció de les parts desaparegudes va ser una tasca molt difícil per la poca documentació que es va trobar d’aquesta obra tant recent.
Els vitralls de la Reial Acadèmia Bibliogràfica de Lleida són relativament petits i es troben envoltats de l’exuberància decorativa de la capella. El vitralls són delicadament pintats per un taller francès de finals del segle XIX. La gran tasca de remodelació del edifici va permetre accedir als vitralls mentre es restauraven els frescos. Els vitralls representen la vida de Maria. Alguns vitralls són plafons realitzats al segle XX i són de realització menys meticulosa.
La intervenció sobre els vitralls de la cripta de la Sagrada Família de Barcelona es va englobar dins de la restauració general de la capella. La cripta és la part més antiga del temple i va ser projectada per Francesc de Paula del Villar. A quatre de les set absidioles de la capella s’hi troben vitralls representant àngels músics. Almenys en tres de les capelles el vitralls varen ser realitzats per aquest mateix taller segons dibuixos del artista Daríus Vilàs. La intervenció va consistir en una neteja dels vitralls menys deteriorats i en la reproducció mimètica per a dues de les capelles on no n’hi havia.
Els treballs de restauració dels vitralls de la façana principal de la Casa Batlló, obra d’Antoni Gaudí, van tenir com a màxim focus d’atenció la recuperació de l’entramat de cibes pròpies de l’obra original. Després de successives restauracions els vitralls havien perdut part de les seves peces bufades i havien estat reposades per vidre imprès molt més modern i d’aspecte discordant amb el conjunt. Aquesta intervenció va requerir l’emplomat d’alguns plafons.
El rosetó situat sobre l'arc de l'absis de la Catedral de la Seu d'Urgell, data de finals del segle XIV, sent l’únic vitrall d’aquesta època que es conserva al Pirineu català. Es trobava en un estat lamentable, tant per l’estat dels ploms com per la pèrdua de vidres originals, hi abundaven les peces de substitució col·locades en successives restauracions.
El vitrall del que no se’n coneix l’autor s’estudia dins del volum del CVMA Catalunya de propera aparició.























